EL CASTELL DE MONTBUI

Segons consta en documentació de l’arxiu de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, durant la meitat del segle IX el Castell va ser reconstruït, sens dubte castigat per les lluites sarraïnes, consta però que degut a la seva situació prop de la via romana, ja existia molt avanç, segurament com assentament del Habitants del Serrat del Viver (Ibers), Els Romans i varen fortificar i va perdurar en temps dels Visigots.

Consta que aquest territori quedava una mica en terra de ningú, al llindar del Comtat de Barcelona i Osona, va ser feina de Sunifred, germà del Rei Guifré conquerir el territori.

Història

L’any 906 l’alou de Montbui, comprenia les següents parròquies: Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries. ( feus pertanyents al senyor Gundevald de Besora) Sant Feliu de Codines, Sant Mateu de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genis de l’Amigdala, Sant Andreu de Samalucio i Santa Maria de Caldes que pertanyien al feu Comtal.

Una Parròquia naixia després de l’aprisió d’un senyor, de les terres que reconqueria, calia que un príncep dones la seva conformitat, i que el bisbe autoritzes la construcció d’una església, per esdevenir un feu, per repoblar el terreny reconquerit, el que més ho estimulava era la construcció d’una església, que amb el temps seria sustentada amb les donacions dels parroquians, el rector era el dipositari de la cultura del terme, era l’únic que sabia llegir i escriure.